• Conceptes clau

Àmbits i subàmbits de sostenibilitat

En la present Guia, dividim les accions dirigides a una gestió sostenible de les organitzacions en els següents àmbits i subàmbits:

Lideratge i bon govern

El bon govern és una dimensió fonamental i, en aquest àmbit, s’hi inclouen totes aquelles mesures indispensables per a les organitzacions que volen integrar el compromís amb la gestió ètica, responsable i sostenible.

Quan una organització defineix el seu propòsit, així com la seva missió, visió i valors, ha de fer un exercici de reflexió estratègica, integrant quin és el valor que es vol aportar a la societat i a l’entorn. A les organitzacions del sector salut, aquesta proposta de valor pot anar més enllà de l’impacte positiu sobre la salut i el benestar de les persones, i pot integrar el compromís de l’organització amb la gestió ètica, responsable i sostenible.

Quan es parla de l’ètica en la gestió sanitària es pretén anar un pas més enllà del que tradicionalment ha estat l’ètica mèdica i es vol orientar a les institucions del sector salut cap a nou marc de reflexió moral, contemplant els principis que han de motivar la seva actuació i els valors que guiaran el seu comportament. L’ètica impulsa una autoregulació de les conductes i una aplicació justa de les normes i té especial rellevància a l’àmbit de la gestió sanitària, on s’ha de tractar de conjugar eficiència, justícia i equitat. En aquest mateix àmbit, el bon govern es pot resumir com un conjunt de principis, valors, normes i bones pràctiques que han de guiar l’actuació dels alts càrrecs, càrrecs directius i totes les persones que treballen al sector públic, amb l’objectiu que les administracions funcionin amb la màxima transparència i ètica pública i que els serveis que es prestin siguin de qualitat, eficients i útils per a la ciutadania.

La transparència, la comunicació i l’escolta activa han de ser uns elements clau a l’estratègia de sostenibilitat d’una organització. Seguint aquests principis, el compromís institucional amb la gestió ètica, responsable i sostenible haurà d’integrar aspectes relacionats amb la resposta a les necessitats i expectatives dels grups d’interès, i de manera especial aquelles qüestions relacionades amb les persones usuàries i els i les professionals que formen part de la nostra l’entitat.

Les aliances i l’acció multisectorial són el camí per avançar cap a un futur més sostenible del sector, que estigui alineat amb els ODS i que integri la perspectiva de la salut en totes les polítiques, fent de la governança per a la salut i el benestar una prioritat, més enllà del sector sanitari i social. Aquest enfocament, des d’un abordatge col·laboratiu, incorpora la mateixa salut, l’equitat i la sostenibilitat en la presa de decisions, implicant tots els sectors i promocionant la salut a través d’una estratègia integrada.

La compra responsable que integri aspectes ètics, socials i ambientals s’ha mostrat com un valuós instrument per aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. En aquest àmbit, els serveis sanitaris de finançament públic constitueixen, sens dubte, un dels sectors on la difusió d’aquests principis en els processos de compra i contractació pot tenir un major impacte positiu en el benestar i la salut de les persones treballadores, en la comunitat i en la protecció de l’entorn al llarg de tota la cadena de valor.

Compromís amb els professionals

Els professionals constitueixen el bé més valuós de l’organització. L’estructura i l’organització del treball, la igualtat d’oportunitats, la seguretat i la salut en el treball, així com el desenvolupament professional són aspectes essencials tractats en aquest àmbit.

L’estructura i l’organització del treball, les condicions de treball i la política de recursos humans són aspectes indispensables en la gestió, a tenir en compte per part de la Direcció, per poder donar una atenció sanitària de qualitat.

El sistema de salut de Catalunya s’ha anat feminitzant. El 75% dels professionals sanitaris són dones i, avui, més del 70% dels estudiants de les facultats són noies. En llocs de Direcció o responsabilitat jeràrquica, en canvi, només el 25% són dones. La igualtat d’oportunitats entre homes i dones és un dret fonamental i la seva garantia continua sent un dels reptes de les organitzacions, la qual cosa inclou l’obligació d’eliminar qualsevol mena de discriminació, sigui directa o indirecta. A fi d’assegurar, de manera efectiva, la igualtat, s’han de tenir en compte altres factors de discriminació múltiple, prenent en consideració que la diversitat és una característica dels equips que integren les organitzacions sanitàries. Ens podem trobar amb diversitats d’origen, de gènere, d’orientació sexual, cultural, religiosa i generacional. Així, cal crear les condicions i impulsar les mesures necessàries per crear un entorn de treball que garanteixi la igualtat d’oportunitats dirigida a combatre qualsevol tipus de discriminació, partint del compliment de les obligacions contemplades en la normativa d’aplicació.

La pandèmia SARS-COV-2 ha afectat plenament els professionals de la salut, que han estat exposats a un nou risc biològic amb tots els efectes negatius que aquesta situació ha comportat per la seva salut física i també mental. En aquest sentit, ha pres encara més rellevància la valoració de la salut i la seguretat dels professionals sanitaris i el paper de lideratge que han de desenvolupar les organitzacions del sector en el desplegament d’aquest àmbit de salut, benestar i seguretat. Una organització promotora de salut és aquella que, a més de complir amb totes les mesures de seguretat i de prevenció de riscos laborals, es preocupa pel benestar dels seus treballadors, que són el seu principal actiu, i dona suport, de manera activa, a la política de promoció de la salut en l’entorn laboral i en la comunitat en què treballa.

Els i les professionals de la sanitat són els pilars determinants de la prestació de serveis de salut a la ciutadania i, alhora, són els actors principals i agents clau de transformació del sistema de salut. En aquest sentit, l’organització ha de fomentar el seu desenvolupament competencial perquè gaudeixin d’alts nivells de formació, capacitació i professionalitat. Alhora, i per incrementar, també, el seu compromís amb la institució, l’entitat ha d’articular diferents mecanismes de participació i incorporar, de manera sistemàtica, la seva veu.

Orientació a l’usuari

La qualitat és un element estratègic en el qual es fonamenten els sistemes sanitaris actuals, cercant la millora contínua i l’excel·lència. El foment de la participació de l’usuari, la recerca i la innovació per millorar la salut, així com l’accessibilitat dels serveis, són, també, eines de millora per avançar cap a la humanització de l’assistència.

La qualitat és un element estratègic en el qual es fonamenten els sistemes sanitaris actuals, cercant la millora contínua i l’excel·lència. En aquest sentit, l’organització ha de dotar-se d’un Sistema de gestió de la qualitat com a element bàsic i estratègic. Així, l’opinió dels usuaris, professionals i altres grups d’interès, així com el coneixement de les seves expectatives és una eina de millora imprescindible en les organitzacions, en el camí cap a l’excel·lència i per avançar cap a la humanització de l’assistència. En el marc d’aquest sistema, cal establir, també, mecanismes que garanteixin la confidencialitat de les dades i de la informació clínica dels usuaris.

La recerca és fonamental per millorar la salut dels ciutadans i per resoldre molts problemes de salut del territori. Invertir en recerca és posar les bases de la salut futura de la societat. Amb la recerca, es vol incrementar el coneixement sobre els factors que incideixen sobre la salut i sobre les causes (genètiques, ambientals o socials) que provoquen les malalties. El coneixement generat investigant en salut permet un avenç significatiu en la implementació d’accions preventives, diagnòstiques i terapèutiques per poder actuar contra les malalties -tant des del punt de vista individual com poblacional-, així com per protegir i promocionar la salut.

Les polítiques en matèria d’accessibilitat en l’àmbit de la salut són necessàries per garantir el dret de tothom, en condicions igualitàries i de no discriminació, a la salut. Pren especial rellevància considerar les necessitats de col·lectius vulnerables (dones embarassades, infants, gent gran i persones amb discapacitat) i adoptar polítiques i programes per a donar-hi resposta.

Des de sempre, el sistema de salut ha tingut, en l’acció de la participació ciutadana i el voluntariat, una de les seves principals vàlues. En aquest sentit, esdevé imprescindible impulsar la participació de les persones i el seu entorn cuidador en el disseny, el seguiment i l’avaluació de plans i programes de salut, per incorporar de forma efectiva la perspectiva de la ciutadania en la presa de decisions. Tanmateix, la tasca de les persones voluntàries en els centres i serveis sanitaris afavoreix un clima més ric en relacions humanes, tant amb les persones ateses i el seu entorn com amb l’equip professional i el conjunt d’agents que hi estan implicats.

Comunitat i salut

En aquest àmbit, s’inclouen mesures i accions per incorporar el compromís amb la comunitat, tant pel que fa a la promoció de la seva salut, a l’impuls d’accions solidàries com a la promoció de la igualtat d’oportunitats en salut per a tota la població.

La salut i el benestar no es distribueixen d’una manera uniforme a tota la societat. La promoció de la salut física i emocional de la població requereix intervencions destinades a millorar la capacitació de les persones i les comunitats per incrementar el control sobre la seva pròpia salut. Cada vegada hi ha més estudis que se centren en les desigualtats socials, prenent les condicions socioeconòmiques (l’educació, la situació i les condicions laborals, el nivell d’ingressos, l’accés a l’habitatge, etc.) com a principals factors explicatius de les diferències observades en els resultats de la salut. Tanmateix, l’impacte multidimensional i estructural del gènere requereix una incorporació transversal de la perspectiva de gènere i tenir en compte altres eixos de desigualtat (origen, edat, situació econòmica, etc.) en tots els nivells d’intervenció.

Entorn ambiental

Estructurar la millora ambiental en la gestió dels centres sanitaris és, actualment, un aspecte clau, com també ho són el conjunt de mesures incorporades en aquest àmbit, com la lluita contra el canvi climàtic, l’ús racional dels recursos naturals i l’impuls de programes per a gestionar i minimitzar els residus i impulsar l’economia circular.

Tots els centres sanitaris tenen, en major o menor grau, un impacte ambiental. És per això que és necessari definir un Programa Ambiental, basat en el compromís de l’organització en aquest àmbit, que vagi un pas més enllà del compliment normatiu i que impliqui i faci partícip tot l’equip professional de l’organització.

Si el sector salut fos un país, seria el cinquè emissor més gran del planeta. Amb aquestes dades, i en un context de crisi climàtica, es posa de manifest la rellevància de conduir el sector cap a un camí de baixes emissions, alineant, d’aquesta manera, els objectius mundials de salut amb els objectius mundials en matèria climàtica. Si s’aconseguís alinear el desenvolupament, el creixement i la inversió en salut amb els objectius climàtics globals, el 10% de l’economia mundial que representa el sector de la salut podria ajudar a impulsar la descarbonització i propiciar un futur climàticament més sostenible, equitatiu i saludable.

A la xarxa sanitària de Catalunya es generen, diàriament, més de 96 tones de residus hospitalaris. Tot i que, en aquest àmbit, la generació de residus especials és rellevant, s’estima que prop del 50% dels residus d’un centre sanitari són residus assimilables als urbans, com cartó i paper, material d’oficina, jardineria i altres, i que la major es podria reutilitzar o reciclar. Aquest fet, i en línia amb les últimes tendències sobre l’economia circular, presenta grans reptes i oportunitats per al sector. D’altra banda, en un context socioeconòmic com l’actual, no prendre mesures contra el malbaratament alimentari i tractar com a residus aliments de qualitat, segurs, i saludables té un elevat cost econòmic, social i ambiental.

El sector salut és especialment intensiu en el consum de recursos naturals com l’energia, l’aigua i els combustibles fòssils, que per altra banda són recursos necessaris per prestar un bon servei a la ciutadania els 365 dies de l’any de manera ininterrompuda. En aquest marc, es presenten uns grans reptes per al sector en relació a l’ús eficient dels recursos naturals, els quals gestionats d’una manera òptima poden comportar un estalvi significatiu dels consums i, per tant, dels recursos econòmics associats.

Nivells d'acompliment

En la present Guia, dividim les accions dirigides a una gestió sostenible de les organitzacions en els següents nivells d’acompliment:

Nivell d’acompliment Bàsic (B)

Engloba aquelles accions necessàries per complir la normativa i els estàndards essencials (E) relacionats amb la sostenibilitat del Manual d’acreditació de centres d’atenció hospitalària aguda a Catalunya.

Nivell d’acompliment Mitjà (M)

Inclou les accions de caràcter voluntari (Q) del mateix Manual, així com altres bones pràctiques en sostenibilitat, dirigides a aquelles organitzacions que vulguin anar més enllà del marc normatiu.

Nivell d’acompliment Avançat (A)

Proposa accions innovadores en l’àmbit de la sostenibilitat que permeten avançar cap a una transformació del sector salut.

ODS

Els objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són disset objectius de caràcter ambiental, social i econòmic que guien la implementació de l’Agenda 2030. Tots els objectius estan molt relacionats: per avançar en un d’ells, cal avançar, també, en d’altres. Volen ser unes fites concises, fàcils de comunicar, orientades a l’acció i aplicables a tots els països.

Altres conceptes clau

Agenda 2030

Full de ruta global per avançar vers el desenvolupament sostenible. Aprovada per Nacions Unides el 2015, inclou 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a assolir el 2030. Els ODS cobreixen la dimensió social, econòmica i ambiental de la sostenibilitat i aborden cinc grans àmbits: planeta, persones, prosperitat, pau i aliances.

Anàlisi de materialitat

Procés que permet identificar els aspectes relacionats amb la sostenibilitat que són més rellevants o significatius per a l’organització i per als seus grups d’interès; és a dir, aquells temes que són materials. En aquest sentit, les últimes tendències enfoquen el procés cap a una doble perspectiva: conèixer quin impacte té l’entitat en els temes relacionats amb la sostenibilitat (materialitat d’impacte) i a la inversa, com els temes de sostenibilitat poden afectar l’organització (materialitat financera).

ASG

Acrònim que fa referència a la gestió dels aspectes Ambientals, Socials i de Governança d’una organització.

Cadena de valor

Descriu els processos d’una organització pels quals transcorre (de manera horitzontal) un producte i/o servei al llarg del cicle de vida, des de la fase de Recerca i Desenvolupament (R+D) fins al consum.

Certificació

Procés pel qual una institució autoritzada (pública o privada), avalua i reconeix que un producte i/o servei de l’organització ha aconseguit els requisits o requeriments predeterminats per una norma o estàndard.

Codi ètic o de conducta

Declaració formal dels principis ètics d’una organització i de les seves normes d’actuació amb els grups d’interès, que s’han d’aplicar en totes les seves operacions.

Desenvolupament sostenible o sostenibilitat

Forma de progrés que satisfà les necessitats del present sense comprometre la possibilitat de progrés de les generacions futures, al mateix temps que es garanteix un equilibri entre el creixement econòmic, el respecte al medi ambient i el benestar social.

Estàndards de sostenibilitat

Conjunt de directrius voluntàries, emeses per terceres parts, dirigides a la gestió de la sostenibilitat en les organitzacions (entre altres i com a principals: BCORP, SGE21, SA8000, Agenda 2030, Great Place to Work).

Estàndard de reporting

Conjunt de directrius, emeses per terceres parts, dirigides a elaborar el reporting de sostenibilitat o els informes d’informació no financera (entre altres i com a principals: GRI, Pacte Mundial, Directiva Europea d’Informes de Sostenibilitat Corporativa).

Estratègia de sostenibilitat

Eina estratègica que recull el procés, la metodologia i les accions necessàries per assolir els objectius de sostenibilitat d’una organització.

Ètica de l'organització

És l’Ètica aplicada, encarregada d’establir un marc normatiu d’actuació, que permeti valorar la justícia de les accions i les decisions en les organitzacions. Ofereix un marc de referència comú amb desafiaments i oportunitats des de les quals s’han d’afrontar, d’una manera conscient i crítica, les conseqüències socials implícites en les actuacions de l’organització.

Gestió de la sostenibilitat

Compromís i integració en la gestió i en les operacions de l’organització de les preocupacions socials, laborals, mediambientals i de respecte dels drets humans, que generen polítiques, estratègies i procediments interns i que configuren les seves relacions amb grups d’interès o parts interessades.

Govern corporatiu

Sistemes i processos de direcció i control d’una empresa. En l’estructura de govern, s’especifica la distribució de drets i obligacions entre les diferents parts (consell, directius, accionistes i altres grups d’interès) i s’estableixen les regles per a la presa de decisions empresarials.

Grups d’Interès

Totes aquelles persones i grups implicats o afectats d’alguna manera per l’exercici de la nostra activitat. Tant amb els grups d’interès que es tingui una relació directa com indirecta s’han d’establir canals per identificar-los, escoltar-los i atendre les seves demandes legítimes.

Memòria o Informe de sostenibilitat

Es tracta d’un document de caràcter públic que les organitzacions ofereixen a les seves parts interessades, internes i externes, sobre el posicionament, les seves activitats i compromisos en les tres dimensions de la sostenibilitat: econòmica, mediambiental i social. És la principal eina de comunicació del triple compte de resultats d’una organització: la dimensió econòmica, mediambiental i social.

Política de sostenibilitat

És un element clau en l’estratègia de sostenibilitat, ja que desenvolupa els principis i el compromís de l’organització d’integrar els aspectes socials, ambientals, ètics i de bon govern en la seva activitat i en la seva relació amb els grups d’interès.