Guia de sostenibilitat per al sector salut i social

En aquest context global de transformació cap a un model de desenvolupament sostenible, els sectors sanitaris i socials s’enfronten a grans reptes, que comportaran canvis molt ràpids i disruptius a les organitzacions.

Aquests reptes tenen a veure amb la contribució del sector en la reducció de les desigualtats i amb la resposta que el serveis sanitaris hauran de donar als efectes del canvi climàtic en la salut física i mental de les persones. De fet, l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2021-2030 ja inclou mesures de salut pública per reduir la vulnerabilitat de la població als impactes del canvi climàtic: programes de vigilància i control d’aliments i de l’aigua de consum, la vigilància de malalties vectorials i el control de vectors, el Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut i recomanacions per reduir l’exposició a la contaminació de l’aire, especialment dirigides a la població més vulnerable. A tall d’exemple, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que la contaminació atmosfèrica provoca 7 milions de morts prematures cada any al planeta.

Al mateix temps, però, que el sector salut s’erigeix en motor de desenvolupament sostenible, també té una gran responsabilitat pel que fa a la petjada ambiental de l’activitat sanitària. Si fos un país, el sector sanitari seria el 5è emissor de CO2 del planeta i és responsable d’almenys el 5% de les emissions de la Unió Europea (UE). Alhora, els hospitals generen, de mitjana, 17 kg de residus diaris per llit i consumeixen el 2% de l’energia a escala estatal.

A més, el sanitari és un dels sectors que fa front a una major bretxa salarial. Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT) i l’OMS, les dones que treballen en l’àmbit sanitari guanyen, de mitjana, un 24% menys que els homes. Un estudi presentat l’any 2022 pel CSC, conjuntament amb altres entitats, revela que més del 75% de les persones que treballen al sector sanitari i social a Catalunya són dones i, en canvi, només ocupen el 20% dels càrrecs directius.